Perer, El (Masia)

EL PARÉ

Al nord-est del terme, tocant al polígon de la Coromina. Sembla que un fill d’aquesta masia, Pere del Paré, havia estat prior del monestir de Manlleu en els anys 1391-1402 i que també va ser l’impulsor d’importants reformes del que coneixem com a pont de Can Molas. L’any 1575, trobem en Jaume Torret com a masover del Paré i el 1626 n’és masover en Pere Franch, juntament amb cinc familiars més. Un altre masover, conegut l’any 1640, és en Jaume Serra, i ja en el cadastre de 1862, segons documents de l’Arxiu Municipal, n’és el propietari en Francesc Muxó de Barcelona. En unes modificacions del cadastre i segons còpies de les escriptures de compra-venda que s’adjuntaven, dels anys 1904 i 1905, Miquel Ricard va vendre a Pau Viladecans la masia del Paré, Posteriorment. Era Pau Viladecans qui la venia a Josep Ciuró. Gran part de l’enllosat de l’àmplia i bonica entrada de la masia és de la pedra originària del terreny. També hi ha una llinda, sense ornaments, on hi és gravat l’any 1782. Tota la pedra que forma l’arc de l’entrada està en perfecte estat, excepte una peça de la dreta a uns dos metres d’alçada, que es veu erosionada pel costum pasqual de beneir la casa amb aigua i sal, conegut com salpàs. Sobre la porta hi ha dues amples eixides, segurament sobreposades. A uns 150 metres de la casa hi ha la font del Paré, molt popular a Manlleu i on s’anava a berenar. L’aigua d’aquesta font és compartida amb la masia de Bellfort. Al Paré hi havia hagut una parada de burros sementals de molta anomenada. Les primeres referències històriques d’aquesta masia semblen ser del 1344. Conjunt format per un edifici principal i diverses construccions enganxades. Destaca la porxada a la façana sud integrada a l’habitatge. L’edifici principal organitzat en tres crugies, és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Cal destacar la manera com estan articulades totes les peces enganxades al cos principal; la paret de còdol de la façana; la galeria enganxada més alta que l’edifici principal; els pilars que la sostenen i els tres arcs rebaixats a la planta baixa d’aquest mateix cos i tots els elements de pedra picada. (Les masies de Manlleu)